El jurat ha valorat 37 treballs i ha dedicat una menció especial a 7 de les obres presentades

Palma, 30 de maig de 2024. El projecte Las veces, de Lucía Gorostegui López-Alonso, comissariat per Cristina Moreno García i Antoni Amaya Obrador, ha resultat guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Palma, a través de l’Àrea municipal de Cultura, per a la contractació d’un espai artístic a l’espai Aljub del Casal Solleric, segons ha acordat el jurat per unanimitat.

Al mateix temps, el jurat, integrat per Jordi Pallarès, Esmeralda Gómez Galera i Susi Gómez, ha destacat especialment la qualitat de 7 de les propostes presentades: concretament, Descens d’Eduard Comelles; Crecer hacia arriba, abajo, adelante y atrás en el tiempo, de Marijo Ribas, comissariat per Marenka Krasomil; Jardín Paralelo, d’Elena Bajo, comissariat per Núria Montclús; Cabin Fever, d’Esmeralda Conde Ruiz, comissariat per Pedro Portellano; Fade in/to, de Sofía Montenegro, comissariat per Beatriz Escudero; Genealogía del Hueco I, de Cristian Guardia i Ángela Bonadies, i The Unspeakable/lo indecible, de Núria Fuster comissariat per Francesco Giaveri.
A partir d’aquesta resolució del jurat, el projecte guanyador, Las veces, estarà present a l’Aljub del Casal Solleric a partir del juliol i fins al mes de setembre.

D’aquesta manera, es posa punt final a un certamen adreçat a creadors, comissaris, mediadors o equips mixts que treballen dins l’àmbit de l’art des d’una perspectiva d’investigació o experimentació i que va romandre obert del 10 al 26 de maig. El balanç s’ha saldat amb la presentació d’un total de 40 propostes artístiques, de les quals el jurat en va admetre a concurs 37.

Aquestes xifres milloren substancialment els registres de convocatòries similars anteriors, com la que es va dur a terme l’any 2022. Aleshores, el certamen només va comptar amb la participació de 12 aspirants.

Obra guanyadora

En la seva resolució, el jurat considera que el projecte Las veces, de Lucía Gorostegui, “destaca per la seva qualitat conceptual, bona documentació, valentia, compromís social i component site-specific. A través de molt pocs elements, s’articula un projecte ple de subtileses que juga amb la percepció de l’espai, posant en valor tant l’arquitectura de l’aljub com l’experiència dels espectadors”.

Al mateix temps, el jurat remarca que la creació “incideix en el sentit de comunitat i la col·laboració amb altres camps disciplinaris, gràcies a la intervenció de la investigadora Begoña Martínez. La mediació compleix un paper fonamental en aquesta proposta, desprenent-se del concepte i complementant l’exposició. L’activitat de mediació proposada aborda les diferències en la percepció de la realitat dins l’espectre autista, plantejant interrogants relacionats amb la diversitat”.

Lucía Gorostegui

Nascuda a Santander, el 1986, Lucía Gorostegui viu i treballa actualment entre Mallorca i Madrid. La seva pràctica està marcada pels seus estudis en Ciències Físiques, i, al mateix temps, ha demostrat, durant la seva trajectòria, un persistent interès en la condició objectual de la fotografia i en la intervenció site-specific.

Entre la seva producció, cal destacar la instal·lació Todo es verdad (2024), considerada una autèntica declaració d’intencions, i l’exposició “Lugar, umbral” (2022), que li va valer una menció especial del jurat de PhotoEspaña.

Recentment, ha estat finalista del premi de fotografia que atorga la Fundació Enaire amb l’obra Ventana Mediata (2023). Igualment, Gorostegui participa de forma regular en exposicions individuals i col·lectives, i també en fires com PhotoEspaña, Estampa, Arte Madrid i Hybrid Art Fair.

La seva activitat comprèn la col·laboració amb entitats com la Institución Libre de Enseñanza (ILE), i l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear de Ginebra (CERN), a més de grups privats, com ara Acciona.

També convé indicar que l’obra de Gorostegui forma part de diferents col·leccions, entre les quals cal esmentar la d’Oliva Arauna i la de Belén Poole.

Actualment, l’autora compagina la seva activitat artística amb encàrrecs per a estudis d’arquitectura i la docència, que imparteix al Centro Internacional de Fotografía y Cine (EFTI).

Cristina Moreno

Pel que fa als comissaris del projecte, Cristina Moreno García (Saragossa, 1985) és una artista visual i gestora cultural que ha enfocat la seva activitat en projectes col·laboratius i interdisciplinaris. Va obtenir el grau en Belles Arts per la Universitat de Castella-la Manxa (2011) i ha estat alumne de la videoartista Heike Baranowsky a l’Akademie der Bildenden Künste de Nuremberg, entre 2009 i 2012.

Paral·lelament, Moreno va començar a fer feina en l’àmbit de la gestió i les relacions públiques per a projectes i exposicions culturals internacionals, com ara Auf AEG, a Nuremberg, i Halle 14 e V, a Leipzig.

L’any 2013, va participar en el Goldrausch Künstlerinnenprojekt, un programa de postgrau adreçat a dones artistes desenvolupat a Berlín, i el 2014 va cofundar l’espai expositiu Vesselroom Project a Kottbusser Tor, un centre destinat a les pràctiques artístiques col·laboratives i contextuals que la va conduir a cooperar amb altres espais, galeries i institucions, entre els quals l’ambaixada espanyola a Berlín.

Des de 2016 i fins a l’any actual, Cristina Moreno ha desenvolupat la seva activitat en diverses galeries, com ara Tanya Leighton, Supportico Lopez, Taik Persons, Baró Galería i König Galerie, ocupant diversos càrrecs de responsabilitat.

Actualment, treballa de manera independent com agent d’art en col·laboració amb l’altre comissari de l’obra guanyadora del certamen, Antoni Amaya Obrador, amb el qual ha fundat Cendra Projects amb l’objectiu de promoure l’activitat d’artistes amb base a Mallorca i Berlín.

Antoni Amaya

En relació a Antoni Amaya, nascut a Palma el 1992, val a dir que es tracta d’un artista multidisciplinari i comissari independent, graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona. Compta també amb una especialització universitària en Direcció d’Art per ZinkProject Madrid.

La seva pràctica artística inclou modalitats tan diverses com el vídeo, la música, el tèxtil o la instal·lació. En el camp audiovisual, coopera, des del 2014, amb directors com Stanley Sunday, Marçal Forés o l’artista Mau Morgó, i, com a director d’art, s’ha integrat en l’equip de Ricardo Llavador a Omnicom PR Grou Madrid.

En la seva condició d’artista, el 2021 Amaya va presentar la seva primera mostra individual a l’espai Pradera, a Madrid, que va ser comissariada per Cristina Ramos. Aquell mateix any va prendre part, a Mallorca, a l’exposició col·lectiva “Al·luvió”.

La seva creació audiovisual també ha estat exhibida en el festival Flecha Solar, a Xile, i en el marc del projecte de la Unió Europea Roots & Routes. Igualment, ha intervingut en projectes de videoprojecció per a artistes com Fangoria o el grup britànic Arxie.

Els projectes de comissariat d’Antoni Amaya inclouen l’exposició “How are we the same?”, de l’artista txec Tomas Kota, i la mostra col·lectiva “Shells & Corals”, a Palma, juntament amb Cristina Moreno.

Finalment, la seva activitat musical comprèn diversos projectes com a comissari, compositor productor o músic. Els seus treballs han estat editats per Jeanne d’Arc, Discos de Kirlian, El Genio Equivocado, Market Square Records o Terranova, i han estat presentats a festivals d’Anglaterra, Estats Units i Espanya.

Jurat

El jurat que ha supervisat l’admissió de les propostes està integrat per tres experts de primera línia en el món artístic: Jordi Pallarès, Esmeralda Gómez Galera i Susy Gómez.

Els seus nomenaments es varen decidir a partir d’un procés previ on participaren les entitats següents: Instituto de Arte Contemporáneo (IAC); Associació de Crítics i Comissaris d’Art de les Illes Balears (ACCAIB); Cercle de Belles arts (CBA), i Associació d’Educadores Culturals de Mallorca (TAULA).

Esmeralda Gómez Galera es dedica a la investigació, la docència, el comissariat i la gestió de l’art contemporani. És doctora en Arts, Humanitats i Educació, amb formació en Belles Arts i un màster en Pràctiques Artístiques i Visuals (UCLM).

Cofundadora de l’espai d’art autogestionat Oficina a Conca, ha col·laborat en diferents iniciatives culturals a Berlín.

A Palma, va treballar com a gallery manager i directora d’operacions a L21Gallery, on va gestionar més de 80 exposicions amb artistes nacionals i internacionals, així com projectes per a fires d’art.
Actualment, treballa com a professional independent de l’art contemporani amb seu a Mallorca, compaginant les seves classes a la Universitat amb projectes curatorials i escrivint la newsletter Highlights Contemporary, centrada en la producció artística balear.

Susy Gómez és una artista mallorquina multidisciplinària, formada en Belles Arts. Al llarg de la seva carrera, ha experimentat amb una gran varietat de mitjans: pintura, escultura, fotografia i performance, i ha duit a terme una obra autobiogràfica amb la voluntat de reflexionar sobre la identitat, explorant la intersecció entre l’art i l’espiritualitat i apel·lant a la posició que ocupa l’individu en el món contemporani.

Ha realitzat exposicions a l’Espai 13, la Fundació Joan Miró, la Fundació Pilar i Joan Miró, el Museu d’Art Modern i Art Contemporani-Nice, el Centre del Carme, el Museu de Pollença, el Consell Europeu a Brussel·les, l’Edifici Iustus Lipsius, el Museu de Navarra, el Centre d’Art Contemporani de Màlaga, MACE, i Es Baluard-Museu d’Art Contemporani de Palma.

La seva obra forma part de les col·leccions de prestigiosos centres i museus nacionals i internacionals, com ara el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofĩa, Es Baluard o el Murugami Hirai Museum, entre molts d’altres.
Jordi Pallarès es defineix com a investigador i curador. És cofundador d’INDAGUE (Associació Espanyola per a la Recerca i Difusió del Grafit i de l’Art Urbà) i de TAULA (Associació d’Educadores Culturals de Mallorca) i soci de l’IAC.

Des de 2012, codirigeix amb Javier Siquier “VB_exposición visible”, un projecte curatorial damunt paper.

La seva línia d’investigació actual se centra en les pràctiques artístiques que es donen a l’esfera pública, en les seves diferents maneres d’autorepresentació i performativitat, especialment en aquelles en què el cos (el seu moviment i el seu posicionament a l’espai) determina discursos d’emancipació.

Com a curador, ha col·laborat en institucions, centres culturals, galeries i fires, i també en espais non profit a ciutats com Palma, Bilbao, Múrcia, Granada, Barcelona, Madrid, Roma, Caracas i São Paulo.