El document incorpora el 70% de les peticions presentades en les al.legacions, i dóna com a resultat un nou PRI més consensuat i adaptat a la realitat

La Platja de Palma comença la seva reconversió, fruit de la cooperació publicoprivada, amb 469 milions d'euros d'inversions

Palma, 19 d'agost de 2014.- La Junta Rectora del Consorci de la Platja de Palma, composta pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, la Conselleria de Turisme i Esports del Govern Balear, el Consell de Mallorca i els Ajuntaments de Palma i Llucmajor, ha aprovat provisionalment el Pla de reforma integral de la Platja de Palma (PRI), que amb aquesta nova passa s'apropa a l'aprovació definitiva el darrer trimestre d'aquest any. La filosofia del nou PRI és molt diferent de la de l'anterior, el qual apostava per les grans obres públiques i les expropiacions, mentre que l'actual és un document realista que aposta per facilitar la inversió privada i la reconversió.

A la reunió celebrada per a l'aprovació del PRI hi han assistit el conseller i president del Consorci, Jaime Martínez; la delegada del Govern, Teresa Palmer, en representació de l'Administració General de l'Estat; Mateo Isern i Joan Jaume, batles de Palma i Llucmajor, respectivament; Bernat Roig, en representació del Consell Insular de Mallorca, i Álvaro Gijón, gerent del Consorci.

Objectius clars i necessaris. El PRI és una aposta ambiciosa però realista; l'aplicació del document comportarà el compliment del seus objectius bàsics: la recuperació dels valors identitaris del paisatge local i l'aprofitament de la infraestructura turística existent; la reducció de la densitat residencial, renovant i modernitzant el sector comercial i adequant l'espai públic i el paisatge urbà, així com l'entorn rural; afavorirà la reconversió, remodelació i increment qualitatiu i quantitatiu de la planta hotelera a la zona, fixant condicions per a facilitar-ne la renovació i modernització. El conseller de Turisme, Jaime Martínez, ha manifestat que "l'aposta de totes les administracions per la Platja de Palma és claríssima; és una destinació madura que estam reposicionant gràcies a les eines legislatives que entre tots hem posat a l'abast dels inversors privats". El batle de Palma, Mateo Isern, ha manifestat que el nou document "farà que la rehabilitació sigui totalment imparable". Isern ha afegit que els dos ajuntaments i el Consell Insular de Mallorca estan d'acord que "aquest és el punt de començament d'una reforma, tants de pics aplaçada, però tan important per a la recuperació d'aquest espai emblemàtic mediambiental, turístic i econòmic". Per a quantificar la idea del compromís i la importància de la zona per a l'Ajuntament de Palma, Isern ha recordat que la Platja de Palma "suposa al voltant del 40% dels ingressos de l'Ajuntament de Palma".

El PRI també integra paisatgísticament les infraestructures i entrades a la Platja de Palma, tant a l'autovia de Llevant i la carretera del Cap Blanc, com al passeig Marítim i la platja, ja que constitueixen la imatge exterior i la benvinguda a la zona. El Consorci també persegueix impulsar una sèrie de plans especials per a millorar l'espai públic i urbà, fomentant els corredors paisatgístics per a connectar la primera línia amb el Pla de Sant Jordi.

Amb la voluntat que la Platja de Palma sigui una destinació de primer ordre pel que fa a la qualitat de les seves aigües, s'invertirà en mecanismes de millora de la qualitat de les aigües a la zona de bany. En referència a aquest tema, el batle de Palma, Mateo Isern, ha subratllat que "la recuperació de la qualitat de l'aigua és una de les prioritats perquè es converteixi en la destinació que tothom vol".

Platja de Palma, centre d'inversió. La Platja de Palma inicia una reconversió ambiciosa. Abans de la seva aprovació, juntament amb la nova Llei turística, el Decret de la Platja de Palma i el Decret llei de zones madures, s'han pogut iniciar reconversions cap a la modernització de la zona. Concretament, 27 hotels de la zona han pujat de categoria i s'ha aconseguit passar de 18 a 31 hotels de quatre estrelles; s'han presentat quatre projectes de nous hotels de quatre i cinc estrelles, que suposen 100 milions d'euros d'inversions, i s'han sol.licitat reformes i pujades de categoria a altres hotels, per un valor de 40 milions d'euros més. A això s'han d'afegir els 230 milions d'euros d'inversió del centre comercial de Ses Fontanelles, i els més de 100 milions d'euros d'inversió pública, que sumen un total de 469 milions d'euros.

Arran d'això, el batle de Palma, Mateo Isern, ha dit que "el compromís de l'Ajuntament és que tots els ingressos que es produeixin per rehabilitacions i noves obres es destinin directament a la rehabilitació de la zona". El batle de Llucmajor, Joan Jaume, ha afegit, per la seva banda, que "la inversió privada vindrà de les mateixes plusvàlues generades pel PRI", ja que qualsevol modificació o nova urbanització generarà ingressos a l'Administració, que es revertiran a la zona.

Hotels de ciutat. Com a novetat destacada, tota la zona de la Platja de Palma es considerarà com a apta per a la ubicació d'hotels de ciutat. Podran considerar-se com a tals els hotels nous amb un mínim de quatre estrelles, o els existents que, mitjançant reforma integral (més del 50% del valor cadastral de la finca) incrementin la seva categoria a quatre estrelles o més. Mitjançant aquesta figura es permet als hotels augmentar la seva categoria, així com el nombre d'habitacions en el mateix espai, atès que no estan subjectes als mateixos ràtios que la resta d'hotels.

Aquest conjunt de mesures millora i renova la planta hotelera, encoratjant els increments de categoria i afavorint la desestacionalització i l'oferta turística durant els 365 dies de l'any. El conseller de Turisme ha dit que la Platja de Palma serà "protagonista de la desestacionalització, amb un hivern de molta més activitat a establiments nous i renovats".

Un procés de consens. El procés d'aprovació, tramitat pel Consorci, és fruit de la coordinació amb les associacions de veïns, l'Associació Hotelera de la Platja de Palma i l'oferta complementària. Enfront de les 1.350 al.legacions que va rebre el projecte de Margarita Nájera, aquest només n'ha rebudes 465. El document incorpora el 70% de les peticions presentades en aquestes al.legacions, i dóna com a resultat un nou PRI més consensuat i adaptat a la realitat.

El document va arrancar la seva fase d'avançament el 2012, incloent un període d'informació pública i informes rellevants del Ministeri de Foment, l'Ajuntament de Palma i la Comissió de Medi Ambient. Durant la següent fase, la d'aprovació inicial, que va tenir lloc al llarg del 2013, la Junta Rectora va aprovar inicialment el PRI, amb una nova exposició pública, augmentada per tal d'obtenir el màxim consens, i informes de la Direcció General de Turisme, els ajuntaments de Palma i Llucmajor, la Direcció General de Recursos Hídrics, EMAYA, Aviació Civil del Ministeri de Foment, Direcció General de Costes, AENA i Ports de les Illes Balears, entre d'altres.

Amb l'aprovació per part de la Junta Rectora, el PRI entra en la fase d'aprovació definitiva, pendent únicament del vistiplau per part del Consell Insular de Mallorca en un termini màxim de dos mesos, una vegada el PRI ja ha obtingut informes favorables d'AENA, AESA i Direcció General de Costes. Aquesta aprovació del Consell Insular de Mallorca s'ha de produir perquè es tracta d'un pla que afecta dos municipis (Palma i Llucmajor).