Publicador de continguts


El Drac de na Coca es converteix en la primera bèstia de foc de l'Ajuntament de Palma


13 / de gener / 2011

La raó de construir aquesta bèstia de foc és la de dotar a Palma d'un imaginari lligat amb la tradició popular, que es sumi als elements dels quals disposem actualment, com els gegants i els capgrossos.


Avui, el tinent de batlessa i regidor de l'àrea de benestar social, treball, participació i cultura, Eberhard Grosske, ha presentat la primera bèstia de foc de l'Ajuntament de Palma, el Drac de na Coca. A l'acte l'han acompanyat, l'autor del drac Marià Portas i el director general de participació, Joan Font.


El Drac de Na Coca estarà present a la desfilada del pregó del proper dissabte, però la primera vegada que participarà del foc serà el dissabte 22 dins l'espectacle de l'aTIÀr FOC, on anirà acompanyat d'un seguit de bèsties de foc d'altres pobles. També estarà present a la diada infantil (sense foc) per a que els nins la puguin conèixer.


Aquesta bèstia, sorgeix d'una de les llegendes més èpiques de la ciutat de Palma, segons la qual un drac vivia i es passejava pel clavegueram de la ciutat. En l'actualitat, el Drac de Na Coca serà passejat pels geganters de l'Ajuntament de Palma, i té un pes de 50 kilos, 1,80 metres d'alçada i 1,83 metres d'amplada. Segons ha explicat l'autor del drac, Marià Portas, el material emprat ha estat fibra de vidre, que a permès fer una bèstia espectacular amb un pes relativament lleuger. La seva construcció ha suposat un mes i mig de feina. La nova bèstia té 7 punts de foc, que s'instal.len a través d'unes varetes enroscables, aspecte novedós i que permet que, quan no participi a una festa de foc, els punts de foc quedin totalment dissimulats.


Tant la creació d'aquesta nova bèstia de foc, com la celebració de l'aTIÀr FOC, té, entre d'altres objectius, la finalitat de fomentar la formació de colles de dimonis a Palma (que actualment compta amb 3) i també a altres pobles de Mallorca i de les Illes. Cal recordar que l'aTIÀr FOC és l'espectacle de dimonis més gran de les nostres illes.


LLEGENDA

Entre moltes més llegendes, una de les més èpiques és la de "Es Drac de na Coca". Allà per l'any 1776, es va començar a murmurar a Palma que, per la part de La Portella, sortia els vespres un gran drac. Veïnats de la Catedral asseguraven que setien estranys i inquietants renous durant la nit. Llavors, es va començar a dir que hi havia nins que havien estat devorats per una terrible bèstia. Finalment, al diabòlic dragó l'havien vist al carrer de Can Clapers. Una nit el noble cavaller Bartomeu Coc, quan es dirigia a casa de la seva promesa pel carrer de la Portella, va sentir un renou estrany. A través de la dèbil claror que emetia un fanal del carrer va intuir la figura del temut rèptil que estava disposat a envestir-lo. El noble Coc desembeinant l'espasa i amb un cop sec donà mort a la bèstia. El dragó que havia amargat la vida al veïnatge resultà ser un cocodril que, no se sabé com, havia arribat a l'illa i s'havia criat a les clavegueres de Palma. El rèptil fou dissecat i avui es conserva en el museu diocesà.



BIOGRAFIA DE L'AUTOR DE LA BÈSTIA DE FOC:


Marià Portas Palou "Kake"


El Sr. Marià Portas està graduat a l'Escola d'arts i oficis de Palma en l'especialitat de Disseny Industrial i està en possessió de la Carta de Mestre Artesà núm. 911 amb l'ofici de Carasser.


El Sr. Portas té una ampla experiència en la construcció de decorats escenogràfics, màscares, gegants, caps grossos i bèsties de foc. Va iniciar la seva activitat artística l'any 1995 i l'ha continuada fins al dia d'avui.


Pel que fa a la construcció de bèsties de foc, ha construït: "Es Corb de Sant Nofre" de Sant Joan, "Na Marranxa" i la bèstia infantil "Na Marranxeta" d'Alaró, "Es Freu" de Campos, i "Es Boc de sa Vilanova" d'Esporles.



El Drac de na Coca es converteix en la primera bèstia de foc de l'Ajuntament de Palma
Apareixen a la fotografia:
- Marià Portas, autor del Drac de Na Coca
- Eberhard Grosske, tinent de batlia i regidor de participació ciutadana
- Joan Font, director general de participació ciutadana

Data darrera modificació: 23 de març de 2023