La biblioteca de Cort ha acollit l’acte que dona inici a la feina que desenvoluparà aquest equip, un dia després que Jaime Martínez Llabrés donàs a conèixer la creació de la taula curatorial que reuneix altres representants del món de l’art, la cultura i el coneixement

Palma, 13 de juny de 2025.- La biblioteca de Cort ha acollit aquest divendres la presentació de les persones que integren la taula de treball constituïda dins la candidatura Palma 2031 per a la capitalitat europea de la cultura, i que reuneix prestigiosos professionals i experts dels àmbits de la investigació, la sostenibilitat, la cultura i la docència.
L’acte ha estat presidit pel batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, i també hi han assistit, a més de membres de la taula, el primer tinent de batle i regidor de Cultura, Javier Bonet; el coordinador general de Cultura i Turisme, Fernando Gómez de la Cuesta, i els directors generals de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, Pilar Ribal, i Projectes Culturals, Gori Vicens.
Durant la seva intervenció, el primer regidor de Cort ha agraït la implicació dels components de la taula i ha indicat que “representa un honor i un orgull que persones tan rellevants participin en aquest repte col·lectiu anomenat Palma 2031, que és, per damunt de tot, no el projecte d’un equip de govern, sinó de tota la societat palmesana en conjunt”.
La presentació ha tingut lloc un dia després que es donàs a conèixer la composició de la taula de treball que reuneix representants del sector de l’art i la cultura, al parc del Canòdrom, també amb la presència del batle de Palma.
Tant la taula artística com la científica estan integrades per dotze membres, que, en el segon cas, representen el coneixement científic i el món acadèmic, el disseny dels paisatges urbans, la pràctica de l’arquitectura i de la dinamització del patrimoni, i la gestió cultural, mediambiental i turística.
Igualment, aporten la valuosa experiència que han adquirit fent feina amb institucions europees, com UNESCO, ICOMOS, ICOM i Europa Nostra, treballant en un context internacional tant amb organismes no governamentals, com amb museus, fundacions, col·leccions i entitats.
Els integrants de la taula són els següents:
-    Marcial Bardolet, especialista en sistemes d’informació geogràfica i responsable de l’Atles Posidònia.
-    Sofía Barroso, dissenyadora i organitzadora de programes internacionals vinculats a l’art contemporani i promotora de viatges culturals.
-    Joan Enric Capellà, investigador, consultor en temes turístics i doctor en Geografia, a més d’autor del llibre Turisme o no turisme. Reptes per a la Mallorca del segle XXI.
-    Bartomeu Deyà, vicepresident del comitè de Turisme d’ICOMOS Espanya, entitat que supervisa la protecció del patrimoni cultural.
-    Carlos García-Delgado, arquitecte i expert en plans especials per a centres històrics.
-    Mónica Luengo, especialista en jardins històrics i paisatges culturals.
-    Bernat Nadal, degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, i expert en ordenació del territori i desenvolupament urbanístic.
-    Bernat Oliver, vocal de l’Ecomuseu de Cala Gamba, escriptor i investigador en el camp de la vela llatina.
-    Alícia Sintes, catedràtica de Física de la Universitat de les Illes Balears i assessora de l’Agència Espacial Europea.
-    Anna Travesset, biòloga investigadora de l’IMEDEA especialitzada en ecologia i medi ambient.
-    Jordi Treserras, consultor d’UNESCO, i director del Laboratori de Patrimoni Cultural, Creativitat i Turisme Cultural.
-    Judit Vega, directora de la UNED a les Illes Baleares i investigadora sobre l’art medieval.
Aquest selecte i il·lustre grup de grans personalitats de la ciència i el coneixement, juntament amb l’equip de la Regidoria de Cultura, ajudaran a desenvolupar i donar consistència a la candidatura de Palma, que, com ha explicat el batle, “preveu, com a part essencial, dur a terme intercanvis dins el marc europeu i mediterrani i teixir vincles amb altres ciutats lligades a la mar i situades a Espanya, França, Itàlia, Grècia i Malta”.
Martínez Llabrés ha recordat que aquests territoris “no únicament compartim un mateix espai geogràfic a les voreres de la Mediterrània, sinó també vincles històrics i culturals, a més de problemes i necessitats molt semblants”.
Aquest és el cas, ha continuat dient, de “la necessitat d’aplicar un model de turisme regeneratiu que garanteixi la preservació i transmissió dels valors del nostre patrimoni, dels nostres costums ancestrals, de les festes, dels rituals antics i de tot allò que determina la nostra qualitat de vida en estreta relació amb aquesta mar omnipresent que ens uneix”.
“Es tracta, en definitiva, de fer possible que el turisme no sigui vist com un factor d’oblit o anul·lació de la nostra personalitat com a poble, sinó, molt al contrari, com un motor de recuperació del nostre caràcter i la nostra història, en cada un dels seus vessants i facetes”, ha indicat Martínez Llabrés.
Conscients de la importància de la cooperació regional, “Mediterrània in Motion”, nom que emmarca les diferents accions de la candidatura Palma 2031, és, en paraules del primer regidor, “un projecte integrador que va molt més enllà dels nostres límits geogràfics”, per tal que “sigui també un motor de canvi que garanteixi la pervivència dels valors culturals de la regió mediterrània, la qual està directament lligada a la nostra identitat cultural i històrica”.
És per aquesta raó que el batle ha remarcat la necessitat que Palma mantengui lligams de  col·laboració amb Victoria i Gozo, les ciutats de Malta que compartiran amb una ciutat espanyola l’any de la capitalitat cultural europea del 2031.
Aquesta circumstància constitueix, segons Martínez Llabrés, “una oportunitat única per a posar en marxa accions conjuntes en els àmbits del medi ambient, incorporant, per exemple, mesures de control de la qualitat de les aigües mediterrànies. I, igualment, resulta l’ocasió propícia per a incidir en la mútua promoció i intercanvi en els àmbits de les arts, el disseny, el patrimoni i la gestió turística, entre molts d’altres”.
El batle ha recordat també que el projecte de transformació i disseny de la Palma del futur “ja va començar l’any 2023, quan aquest equip municipal va assumir el repte de resoldre problemes urbans i ciutadans recurrents, i va posar en marxa tot un pla de recuperació d’edificis i entorns urbans degradats i oblidats durant dècades, impulsant actuacions de sostenibilitat mediambiental, polítiques inclusives i un programa cultural que engloba totes les pràctiques artístiques i el conjunt de la riquesa patrimonial de Palma”.
En aquesta línia, el batle de Palma ha remarcat l’existència de les dues candidatures transnacionals a UNESCO, i la creació del Museu de la Ciutat en Xarxa, que, des del nucli principal del futur Centre d’Interpretació de la Ciutat, englobarà i donarà visibilitat a centres d’interpretació especialitzats.
Aquesta xarxa inclourà el castell de Bellver, la fortalesa del Temple, el centre Maimó Ben Faraig, Can Serra i tot l’entramat de rutes temàtiques urbanes, a més dels nous espais d’interpretació que s’aniran creant progressivament al llarg dels pròxims anys.
“Aquest és un compromís que no només vincula un consistori, sinó que pretenem que sigui un objectiu compartit per tota la ciutadania per tal que, entre tots, puguem fer de Palma la ciutat eficient, sostenible, amable, integradora i tecnològicament innovadora que volem”, ha acabat dient Jaime Martínez Llabrés.