Jaime Martínez Llabrés, acompanyat del primer tinent de batle i regidor de Cultura de Cort, Javier Bonet, ha assistit a la reunió amb Ernest Urtasun a la seu ministerial

Palma, 19 de novembre de 2024.- El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha assistit aquest dimarts, a Madrid, a la reunió que ha tingut lloc a la seu del Ministeri de Cultura, presidida pel titular d’aquesta àrea, el ministre Ernest Urtasun, i amb la participació de les institucions implicades en la candidatura transnacional sobre ciutats portuàries amb fortificacions del període comprès entre els segles XVI i XIX que els proposants preveuen presentar a la consideració de la UNESCO.

A més del primer regidor de Cort, la representació de l’Ajuntament de Palma, administració que pren part activa en la iniciativa, ha anat a càrrec també del primer tinent de batle i regidor de Cultura, Javier Bonet.

Al marge de Palma, les institucions implicades en aquesta candidatura transnacional són, en el cas d’Espanya, les corporacions d’Eivissa, que ha desplaçat a Madrid la comitiva encapçalada pel batle, Rafael Triguero, i el regidor d’Urbanisme, Juan Flores; Maó, amb el batle, Hèctor Pons, al capdavant de la delegació; el Castell, amb el batle, Lluís Camps, liderant l’equip; Tortosa i Cartagena. En el cas d’aquests dos darrers municipis, s’han desplaçat a la seu ministerial els seus respectius batles: Jordi Jordan i Noelia Arroyo.

A aquesta relació d’institucions cal sumar el Consell de Menorca, que ha estat representat pel president insular, Adolfo Vilafranca, i el conseller de Cultura, Joan Pons; el Consorci Militar de Menorca, l’Institut Cervantes i el Consorci Militar de Sant Carles, incorporació, aquesta darrera, que es troba actualment en procés.

Durant la reunió, el coordinador de la candidatura, Jordi Tresserres, ha informat el ministre dels principals objectius del projecte i ha posat sobre la taula la conveniència d’ampliar, en un futur pròxim, el nombre d’integrants que conformen la proposta que finalment es registrarà formalment davant la UNESCO.

En aquest sentit, es valorarà la possible incorporació de la ciutat autònoma de Melilla, i també de ciutats d’altres països, atès que es tracta d’una candidatura de caràcter transnacional. Al respecte, la previsió és mantenir converses amb diverses administracions i organismes d’Itàlia, França, Algèria, Malta, Marroc i Tunísia.

Al mateix temps, en una trobada sobre fortificacions costaneres que va tenir lloc aquests mesos passats a Cuba, amb més de 70 participants europeus i caribenys, es va plantejar l’opció de dur endavant un treball coordinat entre els diferents sistemes de fortificacions espanyoles de la Mediterrània i el Carib.

Igualment, existeixen altres iniciatives a l’Atlàntic i la costa del Pacífic, així com el denominat Camí Espanyol, que era la via per l’enviament de tropes a Flandes, entre els segles XVI i XVII.

Pel que fa a Palma, el document elaborat per l’Àrea municipal de Cultura, a través de la Direcció General de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, que encapçala Pilar Ribal, divideix el seu contingut en 10 capítols, a més d’un darrer apartat dedicat a exposar les conclusions de l’estudi.

El contingut aborda, per una banda, l’evolució del comerç i l’activitat portuària a Palma entre els segles XVI i XIX, descrivint els punts més destacats dels oficis de la mar, com ara els pescadors o els mestres d’aixa. En un altre capítol, el text aprofundeix en els barris marítims de Palma, centrant la seva atenció en cinc emplaçaments: Santa Creu, Santa Catalina, el Jonquet, la Drassana i el Portitxol.

En relació amb les edificacions patrimonials situades a la Façana Marítima, l’estudi s’endinsa en la història de la Catedral i la Llotja de Palma, mentre que, en el capítol dedicat a les fortaleses, el document inclou descripcions del castell de l’Almudaina, el castell de Bellver, el castell de Sant Carles i el fortí de la Torre d’en Pau.

El document no deixa de banda tampoc les anomenades portes de la ciutat de Palma: la porta de la Mar, la Portella i la porta Vella del Moll, i dedica altres capítols a les torres de vigilància (concretament, la torre de Paraires i el far de Portopí) i al castell de Cabrera.

Al mateix temps, la proposta de Palma podria incorporar dues construccions que, malgrat pertànyer a altres municipis, es varen edificar expressament per a la defensa de la capital, com són la fortalesa del cap Enderrocat i el fortí d’Illetes.

Després de la trobada amb el ministre de Cultura, els representants de les ciutats i dels territoris participants continuaran treballant en la definició dels següents passos del projecte, amb l’objectiu de formalitzar la candidatura, coincidint amb el mes de setembre de 2025.

La tasca que s’efectuarà tindrà a veure amb l’elaboració d’un llistat indicatiu que reculli tots els béns que són susceptibles de ser declarats Patrimoni Mundial en el futur.

Abans d’això, es crearà un comitè científic de la candidatura; se celebrarà un congrés internacional a Tortosa; es formalitzarà l’adhesió a la candidatura de cadascun dels municipis, i es promourà la creació d’una associació de les ciutats participants, per a facilitar-ne la gestió futura si la candidatura arriba a bon terme.

Aquest projecte reafirma el compromís de Palma i de la resta de ciutats participants amb la seva història i el seu patrimoni, alhora que impulsa la col·laboració entre territoris de la Mediterrània per a preservar el llegat comú.