“¿Quién matará a Mesalina?” trasllada al castell de Bellver un text original de Jeroni Obrador amb reminiscències d’Oscar Wilde escrit en clau de comèdia negra - Comunicació i Premsa
“¿Quién matará a Mesalina?” trasllada al castell de Bellver un text original de Jeroni Obrador amb reminiscències d’Oscar Wilde escrit en clau de comèdia negra

L’Ajuntament ha previst dues funcions, dins la programació de Nits a Bellver, els dies 22 i 23 d’agost, d’aquesta obra protagonitzada per Lara Martorell en el paper de Salomé i que compta amb la col·laboració especial de Pepa Charro
Palma, 23 de juliol de 2025.- El director general de Música i Arts Escèniques de l’Ajuntament de Palma, Rafel Brunet, ha presentat aquest dimecres l’espectacle teatral ¿Quién matará a Mesalina?, que es representarà els dies 22 i 23 d’agost, a les 21 hores, dins la programació de Nits a Bellver.
A la convocatòria informativa hi han assistit alguns dels integrants de l’equip artístic, encapçalats per l’autor i director del muntatge, Jeroni Obrador. També hi han estat presents les actrius Lara Martorell, protagonista de la funció en el paper de Salomé, i Ángela Mesa, que exerceix igualment tasques d’ajudant de producció.
A la roda de premsa hi ha participat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí, Mateu Nadal, ja que l’obra serà representada també, els dies 12 i 13 de setembre, al Teatre Principal de Santanyí, en el marc del Festival s’Illo.
La previsió és que l’espectacle visiti posteriorment altres municipis mallorquins, com ara Capdepera, Artà i Llucmajor, i, a partir del mes de gener de 2026, començarà una gira per diversos països llatinoamericans, que començarà amb la representació de l’obra al festival Santiago Off, a Xile, i continuarà a Mèxic, Colòmbia i Argentina.
D’aquesta manera, el castell de Bellver servirà de privilegiat escenari per a l’estrena d’una proposta escènica que el director general de Música i Arts Escèniques ha qualificat de “transgressora, innovadora i original”.
En paraules de Rafel Brunet, amb la posada en escena del text escrit per Jeroni Obrador i produït per Tshock Cultura Emocional, l’Àrea municipal de Cultura de l’Ajuntament de Palma “pretén enriquir la programació de Nits a Bellver amb una proposta directament relacionada amb les arts escèniques i el teatre clàssic, destinada a completar l’oferta cultural, artística i musical que es desenvolupa al castell de Bellver, al llarg de tot aquest estiu”.
Amb el subtítol de “Las femme fatale deben ir al cielo”, aquesta versió està escrita i representada en clau de comèdia negra, combinant el teatre de revista amb textos clàssics com el que va escriure Oscar Wilde a la seva obra Salomé.
El paper protagonista, el de Salomé, està a càrrec de Lara Martorell, una intèrpret mallorquina amb una sòlida trajectòria nacional i internacional en cinema i televisió, que ha intervingut en sèries com Servir y Proteger i ha actuat sota les ordres de destacats directors espanyols.
Damunt l’escenari, hi haurà també Àlvar Triay, que donarà vida al personatge de Jokannan a través de videoescena i holograma, i Ángela Mesa, actriu que procedeix del teatre independent i que compta amb una destacada carrera al cinema i la televisió de Llatinoamèrica.
El muntatge es beneficia de la col·laboració de Pepa Charro, “la Terremoto de Alcorcón”, que afronta el paper de Mesalina i que intervindrà també mitjançant videoescena i holograma.
Al mateix temps, l’espectacle disposa d’aportacions tan remarcables com les de Karla Kratch, escenògrafa i videoartista alemanya resident a Menorca; la dissenyadora de vestuari Isabel Gomila; la coreògrafa Cristina Juaneda; Pep Bonet i Juan Monserrat, que conformen l’equip d’enregistrament audiovisual, i Joan Vidal, en la direcció d’hologrames i vídeos.
A aquest elenc se sumen Fredi Millán, en funcions d’assessorament de cos; Beatrice Lanza, al so, i l’equip de Colau Nicolau, en tasques de maquinistes.
Les representacions al Castell de Bellver estan indicades per a persones majors de 16 anys, i les entrades estan disponibles a través de la pàgina web de Palma Cultura.
Data darrera modificació: 24 de juliol de 2025