El Teatre Catalina Valls acull demà i dissabte l'estrena a Ciutat de "Dels llargs camins"

Palma, 22 d'octubre de 2015.- El Teatre Catalina Valls acollirà demà i dissabte l'estrena a Palma de l'obra "Dels llargs camins", de Noctàmbuls Teatre. Es tracta d'una obra que narra com durant els anys de la Guerra Civil el batle d'Artà i els regidors de la corporació municipal es van haver d'amagar per fugir de la repressió.

La coordinadora de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Noemí Garcies, ha destacat que es tracta d'una peça que "explica part de la història i ajuda a entendre què els va passar als nostres avantpassats". A la presentació han acudit l'autor de "Dels llargs camins", Jaume Miró, i els quatre actors que la protagonitzen, Miquel Àngel Torrens, Joan Manel Vadell, Gabriel Bisquerra i Sebastià Adrover. La música recau en Marcel Cranc, que interpreta les peces en directe durant la representació.

"Es tracta d'una obra que està d'actualitat i que enllaça amb l'actualitat amb la crisi de refugiats que s'està vivint", ha comentat en Vadell. Els quatre actors han volgut remarcar la posada en escena del director, Joan M. Albinyana, perquè es "tracta d'un text complicat basat en documents reals".

InvestigacióAquesta obra neix d'una part de la monumental investigació de Jaume Morey sobre els esdeveniments que colpejaren la vida d'un grup d'homes a causa de la guerra civil al llevant de Mallorca. La història que relata comprèn trenta anys en la vida d'un home compromès amb la seva societat, Gabriel Garau, que fou el darrer batle d'Artà de la República i de la manera com va sobreviure als intents dels falangistes per capturar-lo. "Dels llargs camins" també narra, a partir d'entrevistes originals, la supervivència d'un grup d'homes que van romandre amagats durant aquells anys tant a muntanyes com a diferents amagatalls durant cinc anys.

Així mateix l'obra també tracta de la investigació i de les possibilitats que existeixen d'investigar, setanta-vuit anys després, la memòria històrica a través de la reconstrucció d'una foto que va restar amagada durant tots els anys de la guerra i la posterior dictadura. Per contar aquesta història l'autor l'ha escrita en clau de Teatre Document, agafant els textos originals de la investigació de Jaume Morey.

El Teatre Document entén l'espectacle com un mitjà d'exposició dels fets, on els conflictes individuals són considerats una conseqüència dels conflictes col.lectius. L'objectiu d'aquest teatre és, doncs, informar, i no explicar una història com fa el teatre tradicional, sinó simplement exposar uns fets reals mitjançant tota mena de documentació. La raó d'això ha estat la voluntat d'apropar-se a aquestes vides i fets sense cap afany hagiogràfic o de manipulació, sinó amb la ferma voluntat de contar els fets històrics tal i com es van donar.! El text és coral però també és individual i parla de la vida d'aquells que la van viure contada amb les seves pròpies paraules. No de bades s'han introduït elements de diaris personals, memòries, entrevistes originals i un llarg etcètera inclòs en la investigació prèvia.